Esperanza García estructura l'obra a partir d'un ritme geomètric, de diferents volums i espais, de manera que el color és la tasca d'unificar i ha d'ajustar-se a un conjunt coherent. Paisatges bàsicament, algun poble de la lejania, i sempre els cels, el gran espai tractat amb qualitat cromàtica. Pintura de quietuds i lletres serenes, impregnades de silenci i quietud, que es reflecteixen en la personalitat creativa de l'artista.